Les competències específiques de la història són essencialment tres:

-      La competència en la dimensió temporal de l'experiència social humana, això implica conèixer, identificar i aplicar a les informacions i fonts històriques la cronologia, representació i temps històric corresponent (successió dels fets, durada del fet, simultaneïtat i ritme dels fets estudiats). Això suposa, d'una banda, establir relacions entre els fets precedents i els consegüents dels períodes de la Història que s'estudien, així com les seves possibles connexions amb el temps actual, i, d'una altra banda, desenvolupar la capacitat de distingir i analitzar el temps històric de manera sincrònica, és a dir, identificar la interdependència de diversos factors històrics (econòmics, socials, polítics i culturals) en processos històrics concrets. Pensar en el temps també implica pensar en l'espai i tenir capacitat per relacionar els fets que es produeixen en un àmbit local amb situacions més generals.

-      La competència en la crítica de les fonts històriques consisteix a elaborar redactats estructurats sobre períodes històrics i verificar la veracitat mitjançant l'anàlisi de diverses fonts (textuals, icòniques, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, orals, etc.).

-      La competència social i cívica, fa referència a la formació d’una consciència històrica, sentint que participem en la construcció de la realitat social mitjançant les diferents generacions, i tenint interès a preservar les memòries plurals dels diferents protagonistes del passat.